El coaching és una forma de propiciar les millors
capacitats i habilitats de nosaltres mateixos “essent el coach, el millor
vehicle per a transportar d’altres persones, fins a les seves fites, destins i
objectius, amb el major èxit, rapidesa i solvència”.
“Per mitjà del procés de coaching, el client
explora i s’endinsa en el seu autoconeixement, augmenta el seu rendiment i
millora la seva qualitat de vida”, tal i com defineix la ICF (Federació
Internacional de Coaching).
A nivell personal, el primer apropament al coaching
ha estat l’inici de la meva pròpia exploració com a coachee (client), certament
en aquelles sessions amb el Sebas hi van haver impactes emocionals importants i
més d’un descobriment.
Aquestes experiències m’han dut a la presa d’una
decisió: vull ser coach, és per aquest motiu que he fet una potent immersió
mitjançant el curs introductori i elemental de Coaching Operatiu, i estic a
l’espera de fer el segon cicle avançat per tal d’aprofundir, millorar,
solidificar i interioritzar els aprenentatges.
Vull però parlar del que ha significat per a mi
aquesta experiència i del gran impacte que ha estat el curs. Fins ara, les
meves expectatives eren les de conèixer les tècniques i mètodes per a la
realització del coaching, aquests objectius es van complir àmpliament, però
també vaig poder descobrir la seva complexitat, més enllà de la tècnica i la
metodologia, vaig poder experimentar amb els meus companys de curs, set
persones més i amb els dos “mestres”, la profunditat de l’acció del coaching en
mi mateix, tant des de la perspectiva del coach com des de la perspectiva del
coachee (client).
Vivència amb alts i baixos emocionals, impactes
causats pel descobriment de les profunditats amagades al nostre inconscient, a
la vegada que potencialitats amagades en ell mateix, és a dir, el ressò de la
nostra subtilesa, a voltes dèbil i a voltes molt potent.
Els sentiments, les sensacions, els valors, les
creences, els reptes, el sentir-te acompanyat en la pròpia recerca interior, en
els desitjos més profunds i la capacitat de reinventar-nos com a persona.
La capacitat d’empatitzar, de fer preguntes potents
que capaciten la immersió en les profunditats del client, la reflexió sobre les
situacions actuals, l’escolta activa, la recerca i el descobriment d’emocions a
vegades amagades en la seva profunditat, la capacitat de fer-les emergir,
reconèixer-les i generar impactes per al canvi, aquestes i moltes altres
vivències ens aproximen al camí de l’excel·lència del coachee, tot
alineant-nos, escoltant, preguntant, observant i generant feedback.
El repte de ser un bon coach, és un camí iniciat,
és un camí que té milions de passes noves a fer, però l’impacte del meu inici
m’augura que un dia, el recorregut m’acostarà a la fita.
Per últim dir que en aquest camí d’iniciació he
tingut el privilegi de gaudir d’uns companys, aprenents, de primera línia
humana, persones que també cerquen l’excel·lència, com a persones i com a
professionals del coaching, compartir aquesta vivència profunda ens ha
transportat més enllà de ser mers companys, en realitat han estat uns moments
intensos, d’un grup potent de persones capaces de fer coses importants,
generant un vincle més enllà del desig d’aprendre.
Ah! I què hagués estat aquesta experiència sense
guia, sense mètode de treball, sense rigor, sense rectificacions, sense fer-nos
patir, sense les rigideses necessàries dels dos “mestres”? L’Ana Merlino i en Josep Maria Pou, Mestre de
mestres, quin privilegi haver tingut aquesta primera immersió amb vosaltres
companys i mestres.
Aquest és un IMPACTE iniciàtic en un món immens, de
present i de futur.
I ara sí un aprenentatge propi: “aprendre a
estimar-me una mica més”
Pep Llop
