Parlar de mobilitat sostenible avui, és
quelcom imprescindible a l’hora d’avaluar i preservar el sistema ambiental del
conjunt del nostre planeta. La mobilitat de persones i mercaderies en un món
globalitzat, com ho és el nostre, genera un dels impactes més potents al nostre
medi ambient, és per això que es fa imprescindible una reflexió sobre la
qüestió.
Hi ha diferents variables a observar, la
generació de residus a l’atmosfera i per tant la seva contaminació, amb
conseqüències directes a la vida en el planeta, l’efecte hivernacle i les seves
conseqüències, com són les partícules que afecten directament les persones en
la seva salut, l’escalfament del planeta i les seves conseqüències en el canvi
climàtic, la generació de residus dels propis mitjans de transport i en
conseqüència les seves dificultats de reciclatge, etc.
Amb tot i abans d’entrar en concreció, cal
dir que el nivell de consciència general, cada cop és més elevat, si més no en
els països més desenvolupats o en vies emergents i en conseqüència estem fent
passos, encara que tímids, que ens donen una escletxa d’esperança, malgrat
molts pensem que estem arribant tard, tot i tenir ja, des de fa anys algunes
alternatives que ens haguessin pogut estalviat algunes de les evidències que
avui estem patint a nivell global: el canvi climàtic, la ineficiència d’alguns
processos productius, la ineficàcia dels sistemes de mobilitat de les persones,
amb grans pèrdues de temps per executar les diferents tasques...
Donada la importància i complexitat
d’aquesta qüestió, i tenint en compte les limitacions d’espai, em proposo
l’anàlisi en diferents articles, en els que veurem diferents aspectes: el
transport públic de persones, que farem en aquest primer article, en una
primera part. I en la següent. El transport privat que veurem en un proper
article i finalment el transport marítim tant de persones com de mercaderies i
el sistema global de producció de bens i serveis.
Quan ens referim al transport de persones,
en la vessant pública ens referim al transport aeri, el transport marítim, als
sistemes ferroviaris i al transport públic col·lectiu per carretera (autobusos,
taxis...).
Pel que fa el transport aeri, en els darrers
30 anys aquest ha significat un sistema de modernitat i rapidesa, amb el que
s’ha interconnectat el món per mitjà de grans rutes intercontinentals,
continentals i vols domèstics, cosa que per una banda sembla molt interessant,
pel que fa la comoditat i capacitat de connexió ràpida, entre diferents
punts... Però, la pròpia idiosincràsia d’aquest sistema, ha implicat un dels
graus de contaminació més brutals, en quant a la despesa energètica necessària,
per realitzar aquest servei i per altra banda la conseqüent emissió de
partícules contaminats a l’atmosfera. Avui, s’està treballant en la línia de
nous avions, amb millors tecnologies, que redueixin aquests nivells d’emissions
així com de consums, alhora de fer més eficients els aparells, de tal forma que
amb menys combustible puguin transportar més quantitat de persones i mercaderies;
en aquest sentit, pot haver-hi un punt d’optimisme, malgrat ser aquest un
transport on la ràtio per persona transportada respecte als quilometres fets,
sigui dels més contaminants.
A més de ser un model de transport, que per
la seva velocitat a nivell de trajectes de llarga durada sigui difícilment
reemplaçable; pel que fa a les petites i mitjanes distàncies, sí que s’ha
demostrat que les connexions ferroviàries poden ser i són una alternativa més
sostenible mediambientalment, fins i tot més competitives; tenim l’exemple del
tren d’alta velocitat de Barcelona-Madrid o Paris-Lió, on per eficàcia i
comoditat pel passatger, ha tret de forma considerable quota de mercat al
transport aeri en aquests itineraris, tot i que amb això no vull dir que sigui
la “panacea” però, sí una millora substancial, sempre en el supòsit, que
l’energia elèctrica necessària per aquest sistema de transport sigui generada
amb energies renovables. Per altra banda, el sector aeronàutic, sabedor
d’aquesta realitat, està en la línia d’investigació en I+D per tal de cercar
nous combustibles que puguin permetre el manteniment i la sostenibilitat del
sistema aeri mundial; amb tot, pel volum que representa avui el tràfic aeri
mundial, el repte en la velocitat d’implementació de les actuals
investigacions, esdevé crucial i urgent, molt urgent.
En relació al transport ferroviari, aquest
és un sistema col·lectiu de comunicacions amb una alta implementació a nivell
mundial, que ha fet uns avenços extraordinaris en la seva curta història,
passant de les locomotores de carbó, a les de gasoil i finalment a les
elèctriques; avui podem dir que en el món occidental, la font d’energia més
important en aquest model de transport, és l’electricitat, tot i que aquesta,
encara no té avui el seu punt de partida en les renovables i per tant, el tema
no és tant l’eficàcia del transport ferroviari en si, sinó el model energètic
dels diferents països; amb tot però, estem parlant d’un model que permet un alt
nivell d’eficiència i d’estalvi de recursos, en temps i emissions contaminants
força interessant, a més de ser un model que s’adequa perfectament a diferents
necessitats, les de les comunicacions de proximitat i les de mitja i llarga
distància amb alta velocitat.
En aquest sentit, crec que cal una aposta
molt més ferma per part dels diferents
estats, en aquest sentit i en aquest model, ja que ens permet grans
volums de persones desplaçades i comunicades, amb un alt nivell de
competitivitat; amb tot però, les mancances venen donades per la insuficiència
de xarxes interconectades, que puguin cobrir amb més eficiència la demanda
potencial.
El països que varen fer aquesta opció ja fa
uns quants anys, Holanda, Alemanya i en general els països del centre i nord
d’Europa així com Amèrica del nord, estan avui en una molt millor posició pel
que fa el respecte mediambiental i també en la qualitat dels serveis de
transport públic de masses.
Seguint amb el fil del transport ferroviari,
cal tenir present el transport intern dins les ciutats, com poden ser els metros
i els tramvies, que permeten junt amb els autobusos, poder cercar la màxima
eficiència en la mobilitat urbana i interurbana, fent que si les xarxes
intermodals de transports són suficientment adequades, puguin respondre a la
demanda ciutadana d’una forma bastant sostenible.
En conseqüència, crec que calen dos elements
importants a millorar pel que fa el transport públic en general, per una banda
la millora en la producció de l’energia elèctrica que aquests consumeixen, i
per altra banda, la creació de xarxes intermodals, que cobreixin realment totes
les necessitats de desplaçament, tant interns o urbans com de més llarg abast.
Per últim, remarcar la importància d’altres
serveis públics de proximitat també, com autobusos i taxis, cada cop més
eficients i menys contaminant però, aquest aspecte serà abordat en l’àmbit dels
vehicles eficients.
Com a punt final, avui sento que els models
de les diferents línies d’investigació, les tecnologies, les logístiques de les
estructures del transport... estan aproximant-se a la seva maduració, tot i que
com hem dit anteriorment, cada dia que passa són masses les tones de CO2 que
estem emetent a l’atmosfera per tal de donar sortida a la gran demanda de
mobilitat d’avui, i que potser també l’hauríem de repensar.
