No fa massa temps, vaig sentir el divulgador científic Eduard Punset fer
una afirmació molt interessant, on deia que el 99% de les persones estan
pensant contínuament la forma de ser feliços.
Jo crec que és una afirmació que ens porta al fons de l’etern problema
humà, la cerca de la felicitat, la cerca de l’equilibri i aquesta felicitat i
aquest equilibri cal buscar-lo en el qui som, en el com som, és a dir en
l’autoconeixement, i finalment en la cerca de camins i projectes de vida, que
no tant ens portin a la felicitat, sinó que com a tals donin sentit a les
nostres vides.
Què vull dir amb ecologia de la vida, doncs res més ni menys que
l’equilibri entre el que fem, el que som i el que volem ser i fer, a través
dels nostres projectes, gaudint en cada moment del ara i aquí, que és el que
veritablement existeix, tot projectant-nos cap al futur, però sempre i en cada
moment, vivint plenament el que és l’ara.
Cercant sempre l’equilibri en tots aquest aspectes, que poden i
condicionen en moltes ocasions el nostre benestar: les necessitats físiques,
l’espai propi, els coneixements, la família, la sexualitat, les relacions
d’amistat, el món professional, els diners, la llar, l’oci, l’espiritualitat,
la participació social...
Sempre i amb tothom, pot haver-hi desequilibris en diferents zones
d’aquestes, i és quan ens adonem del valor d’un aspecte o altre, que altera el
nostre equilibri emocional, quan es produeix un malestar, una confusió... és
llavors quan cal dotar-nos d’eines, per tal de refer l’equilibri desitjat.
Aquestes eines, sempre estan dins nostre, altra cosa és que a voltes, ens
calgui l’ajuda d’algú que ens permeti trobar la clau que obre les portes d’allò
que existeix dintre nostre i que ens permeti el retorn a la nostra ecologia vital;
és a dir a l’equilibri del i en el present.
És evident, que per arribar a aquest
equilibri que implica un guany, cal passar també per invertir en nosaltres
mateixos, en tenir aquells espais de reflexió profunda amb els que començàvem
aquest escrit, les preguntes fonamentals de tots els temps en el procés
històric de la humanitat.
Acabaré amb una cita del gran Goethe per il·lustra aquesta breu
reflexió: “No n’hi ha prou en donar passes que ens condueixin cap a una
fita; cada passa ha de ser en si mateixa una meta, que al mateix temps ens faci
avançar”.
El coaching i el mentoring, són eines que poden ser de molta utilitat en
la cerca dels nostres potencials i en el seu desenvolupament, amb l’acció i el
compromís vital de cadascú.
