Un àmbit importantissim de la mobilitat obligada és
aquella de curt i mig recorregut en l’àmbit urbà i metropolità, en aquest
article parlarem del transport per vies urbanes i interurbanes des de l’àmbit
del que serien els transports públics, és a dir les línies d’autobús, el metro,
els taxis i el bicing, d’incorporació relativament recent en algunes ciutats.
El transport públic urbà i interurbà, genera la
major part dels desplaçaments de les persones en la vida quotidiana, per anar
al treball, les compres, l’oci, l’escola... és per aquest motiu, que en grans
conglomerats urbans, ja fa forces anys que es treballa i s’aposta pel transport
públic en comptes del privat. Gràcies a aquesta aposta de moltes ciutats, el
nivell d’eficiència d’aquests transports ha tingut una projecció ascendent i
podem veure exemples de ciutats en les que només és possible accedir als
centres urbans per mitjà d’aquest tipus de transports col·lectius, evitant
d’aquesta manera congestions, contaminació, rapidesa en l’accés i fins i tot
resultats econòmics positius per als propis usuaris.
En aquest, sentit dir que quasi bé per una qüestió
de col·lapse i per tal d’evitar-lo s’han pres mesures força interessants en
ciutat mitjanes i grans, com pot ser l’ús recent del bicing per a trajectes
relativament curts a l’interior de la ciutat,
que amb contaminació zero resulta ser un mitja àgil, ràpid i a la vegada
saludable per als propis usuaris.
El problema ara esdevé en els trajectes
interurbans, on els sistemes públics no són suficientment eficaços, connectant
de forma eficient tota l’àrea de la metròpolis. I aquí és des de el meu punt de
vista, on cal continuar fent grans esforços per tal de cobrir tota la demanda
interurbana amb mitjans de transport eficients, econòmics i ràpids.
El creixement dels sistemes de transport integrat
amb metro i bus, tant intern a la ciutat com a la seva àrea metropolitana, fan
cada cop més interessant aquesta opció per a l’usuari, al mateix temps que
baixa els límits de pol·lució a partir de la disminució del gran nombre de
vehicles de motor d’explosió a la gran ciutat. Amb tot, crec que cal avançar
molt i molt més, i seguir exemples d’èxit d’algunes ciutats on les xarxes
publiques són tan eficients que és absolutament dissuasiu l’ús dels vehicles
privats a la ciutat.
En aquest apartat crec que val la pena dir també
que els sistemes com els metros i tramvies, que són sistemes molt eficients des
del punt de vista de la quantitat i capacitat de mobilització de persones en
aquestes àrees, tenen una singularitat que cal destacar i és el seu consum
d’energia elèctrica, la qual cosa els fa molt més sostenibles
mediambientalment, tant pel que fa al tipus de consum energètic, com pel que fa les seves emissions.
Cal destacar aquí també un canvi de molt valor
mediambiental, com és el de la transformació dels autobusos urbans i en alguns
casos també els interurbans, amb sistemes de propulsió cada cop més
respectuosos amb el medi, amb la tendència a evitar les emissions de partícules
contaminats (autobusos elèctrics, amb gas, i actualment experimentals amb
hidrogen entre d’altres). En aquest sentit també podem parlar del taxi que com
a mitjà públic de transport en zones determinades de la ciutat apareix cada cop
més amb motors híbrids i fins i tot elèctrics el que pot resultar un avenç molt
eficient en aquest espai.
En definitiva, la ciutat tendeix o ha de tendir a
ser un espai lliure de fum i de contaminació provinent dels vehicles
motoritzats amb combustibles fòssils i s’ha de transformar en un espai d’ús del
transport públic, eficient i
mediambientalment
respectuós, amb tots els sistemes de mobilitat interna a les ciutats, per això
cal una més gran aposta de les autoritats locals per potenciar aquest tipus de
mobilitat, i és necessari que l’usuari tingui la possibilitat real de fer us
d’aquests sistemes de transport en benefici de tots i del planeta, pensem que
la generació de contaminants indesitjats per a l’atmosfera es generen
fonamentalment a les grans conurbacions urbanes del planeta.
