En aquest tercer article de la seqüència en relació
a la mobilitat sostenible ens endinsarem en el mon de l’ús del transport
marítim de persones, ja que reservem el transport de mercaderies per mar per un
altre article que farem en altres edicions de la revista.
El transport i l’ús de les vies marítimes es potser
un dels sistemes de comunicació de llarg recorregut mes antics de l’historia de
l’humanitat.
No mes cal anar a l’és èpoques de l’antiguitat
grega i romana i la seva expansió colonitzadora de territoris en l’àmbit de la
mediterrània, on els vaixells varen ser una de les eines d’aquella expansió
colonitzadora.
En l’època medieval podem veure com la descoberta
de nous territoris i el trasllat de persones es feia per vies marítimes. En tot
cas i ara i entrant en el que es el nostre interès pel que fa a la situació
actual i des de una visió mediambiental i de sostenibilitat, podem veure com
aquest mitja de transport s’ha transformat d’un mitja, que inicialment depenia
de la força dels vents i la força humana (moltes vegades esclaus) a un força
gens sostenible a partir del descobriment de les turbines de vapor i
posteriorment dels grans motors de fueloil, que ens han portat fins al dia
d’avui.
Avui i donada la competència d’altres mitjans de
transport col·lectiu com son els aeris, les línies de transport de persones per
via marítima s’han transformat fonamentalment en transport turístic amb
l’arribada del creuers cada cop mes en voga i amb vaixells més grans, amb
capacitat per transportar quantitats ingents de persones per zones turístiques
del mon.
Si que hi ha zones on les línies regulars de
transport de persones via marítima son importants, per traslladar persones i
els seus automòbils a illes determinades i també per el creuament de vadies que
d’altra forma implicarien grans despeses de combustibles fetes amb altres
mitjans.
Amb tot podem dir que aquest mitja de transport de
grans capacitats poden ser d’alt impacte mediambiental per als mars i oceans on
circulen però al mateix temps l’impacte cada dia esdevé mes gran per la
quantitat d’aquest grans vaixells, tot i que a l’hora les normatives
internacionals de transport marítim i els avenços tecnològics facin que
proporcionalment els impactes mediambientals puguin ser cada cop més
respectuosos amb el seu mitja,
Un altre element que te a veure amb l’ús del mar
com a zona d’esbarjo amb embarcacions lleugeres que per la seva quantitat també
es un factor que durant molts anys ha estat molt i molt contaminant per a les aigües costaneres, amb tot i volent
ser optimista crec que el nivell de conscienciació, les legislacions, i la
sensibilització dels usuaris d’aquest tipus d’embarcacions cada cop podem
observar un us mes racionalitzat i avançat tecnològicament que fa que puguem
ser optimistes en el seu us, tot incloent-hi les embarcacions a vela, sistemes
de generació d’energia elèctrica per a l’ús de vaixells a partir de la energia
eòlica, i les plaques fotobolaiques.
Així dons podem concloure que la el transport marítim en general (parlarem en altres
revistes de l’impacte del transport de mercaderies) ha estat ens els dos
darrers segles un sistema eficient però a la vegada molt degradant per al medi
marítim i els seus ecosistemes naturals, el punt al que em arribat si pensem en
el conjunt del sistemes de mobilitat marítima es que l’abús que aquest sistemes
de transport han fet de l’aparent immensitat del mar i de les seves capacitats
de regeneració, fan que avui tinguem necessàriament de repensar el sistema,
sobretot aplicant en aquest model de transport que pot ser eficient i útil en
un sistema més evolucionat
tecnològicament i que permetent la compatibilitat d’usos i el respecte pels ecosistemes marítims.
