En aquest país que de moment és España, segur que no hi ha prou blocs ni
diaris per expressar les incongruències, les mentides, la falsedat, la
perversió i mil adjectius més.
Avui però, vull expressar la meva indignació per un cas que ahir em va
succeir però, que cada dia li passa a milers de treballadors honrats i que
lluiten simplement per tenir un lloc de treball.
El cas és que, fa set setmanes hem varen fer una operació de pròtesi de
genoll completa. He de dir, que el sistema català de salut va complir amb totes
les seves premisses, vaig estar en llista d’espera menys d’un any (complint les
expectatives). El meu metge de família em donà la baixa laboral des del mateix
dia de la intervenció, el cirurgià traumatòleg, em fa una operació que crec
excel·lent (les sensacions hores d’ara són extraordinàriament bones ).
L’atenció de la infermeria i rehabilitació de l’Hospital Taulí excel·lents...
En definitiva tots els professionals que han intervingut en aquest procés ho han
fet de manera impecable, de primera línia, com crec que ha de ser. Amb tot i
les retallades, i a voltes el mal tracte institucional que aquests
professionals pateixen com a servidors públics, que realment es creuen el que
fan, la seva professionalitat està per sobre de les circumstàncies que estem
vivint.
Ara però el meu IMPACTE aquesta vegada negatiu, molt negatiu: al cinquè
dia de la meva hospitalització, em sona el mòbil (particular) i una noia amb
certa amabilitat em pregunta com estic, seguidament em diu que he d’anar a una
visita mèdica a la Mútua Egarsat, per fer-me el seguiment de la baixa laboral.
Jo al·lucino i li contesto que la meva evolució clínica és bona i estic
controlat hora a hora pels metges de l’hospital Taulí i el personal d’infermeria,
i li expresso el mal gust que tenen en iniciar el control, de si sóc un
defraudador de la seguretat social quan encara estic hospitalitzat i a cinc
dies de la intervenció quirúrgica.
Vist això, em tornen a trucar ara sí, a casa meva, al cap d’una setmana
preguntant quantes i quin tipus de pastilles prenc, si vaig amb una o dues
crosses, quin tipus de feina tinc...? i em convoquen a una visita amb el metge
de la mútua al cap d’un mes... és dir ahir.
En aquesta primera visita expresso la meva visió de les seves males
pràctiques, la meva incomprensió del que faig allà, en una visita medica on tot
són preguntes de qüestionari... A la meva pregunta de quin és l’objectiu
d’aquest seguiment, arribo a la següent conclusió (pel que em diu la doctora),
que aquest mètode es fa servir per controlar el frau al sistema i que ho ordena
el mateix sistema català de salut que els contracta a ells per fer-ho, és a
dir, que el sistema no confia en els seus propis professionals: el metge de
capçalera, que em fa un seguiment cada tres setmanes i es preocupa del meu
estat real, el cirurgià, que em fa un seguiment al mes de sortir de l’hospital,
i que m’emplaça a tornar a fer seguiment de l’evolució (amb proves clíniques)
al cap de tres mesos i que m’orienta del que he de fer i el que no puc fer i
que em diu que en sis mesos farem l’avaluació final del resultat de la
intervenció...
.
Així doncs, sembla que el sistema no se’n refia del seu propi sistema,
d’aquests professionals que té a l’alçada del països més desenvolupats.
I jo que sóc el subjecte o el número per a la mútua fiscalitzadora,
estic convalescent i amenaçat per unes visites antifrau, del meu i dels metges
del propi sistema.
Pot ser no n’hi ha per tant no? D’acord que hi ha paràsits que volen
viure a costa del sistema i dels demés, però crec que no cal i és absurd i
innecessari tractar-nos a tots els treballadors com a potencials delinqüents
defraudadors.
S’ha de retallar, pel que diuen, doncs seria bo que es comences
estalviant aquestes incongruències i duplicitats, i que es cerquessin sistemes
més efectius de control del frau als que realment ho fan (tant directius, com
treballadors). Aquesta és una perversió clara del sistema i a més a més, un
dispendi absolutament innecessari que pel que veig no s’ha retallat. Quins són
els interessos econòmics que amaga tot això?.
Malgrat tot, em queda un dubte, pot ser el sistema tan incongruent com
per fer coses d’aquestes o són les empreses les que encobertes pel vel del
sistema són les que realment contracten aquestes mútues i malbaraten així els
seus escassos beneficis i recursos cas de tractar-se d’una altra administració
pública?
Pep Llop
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada