EL SANATORI DE L’ÀNIMA

Autor: Paco Grande
El sanatori de l'ànima.
Presentació:

“Sincronicitat és un concepte formulat per Jung a fi i efecte d’explicar coincidències estranyes que tot sovint observa en la seva vida i en la dels  seus pacients. Es tracta de coincidències plenes de sentit, d’esdeveniments corprenedors que succeeixen de forma espontània i per als quals no tenim cap mena d’explicació. Podria ser l’atzar, però quelcom interior intueix un sentit misteriós i profund, un lligam estrany entre dos fets aparentment inconnexos en l’espai que coincideixen en el mateix temps.”(180). Explicació de la nostra coincidència i de la nostra amistat. (la gent, el cercle d’amistats de la Lluïsa i el Manolo)

Es tracta d’un llibre profund una narració, relligada a partir d’un personatge absent en Màrius Torres i una sèrie de personatges peculiars, amb un fil conductor que s’inicia amb una crisi que permet explorar els camins més profunds de la psicologia, la filosofia i la religiositat. “L’eternitat és sols un Present que s’eixampla”, (144)

Estem davant d’un llibre escrit des del coneixement i des del sentiment, un llibre que ha sortit de l’ànima d’en Paco, i us el vull recomanar, perquè deixant-te portar per les seves planes, t’endinses fins el més profund. Bé, aquest ha estat el meu cas, fins i tot en moments determinats de la lectura la identificació amb algun dels personatges es fa present. D’altra banda, té allò de fer-te aturar en algunes ocasions per poder rumiar, el o els significats. És un llibre que, per sobre de tot respon a allò emocional.

Es tracta d’una narració amb altes dosis d’assaig, en la que quedes atrapat, on s’accelera l’interès per descobrir el proper moviment, la propera escena, el proper descobriment intel·lectual, tot desitjant que aquest moment no s’acabi... És a dir, és un llibre d’aquells on un queda atrapat entre, el desig de continuar descobrint, però a la vegada lluitant amb el desig de que no s’acabi. “La bona literatura et confronta amb tu mateix, tant en les parts fosques com amb les lluminoses... sempre que un tingui les antenes ben enfocades, és clar” Nota (p 33)

Un dels elements que vull destacar, és que es tracta d’una fantasia que ens endinsa en allò més íntim de nosaltres mateixos, els nostres sentiments, les sensacions, els dubtes, allò més fonamental i que moltes vegades en la nostra societat allunyem: la relació entre la vida i la mort; segons Freud: les pulsions d’Eros i Tanatos. Aquest és un dels elements fonamentals, que fa que aquest llibre ens atrapi profundament. Tots tenim, d’una o altre forma, i amb diferents graus d’intensitat, aquestes pulsions fonamentals. A la narració, això esdevé l’eix d’un discurs on com en la vida mateixa, res és més cert que la incertesa de la vida, així com la certesa de l’incertesa vital. “la incertesa és potser l’estat religiós més autèntic”. Nota (p 212)

Un altre element que voldria destacar, és el que ens porta a les relacions profundes entre la psicologia humana i el naixement de la necessitat místico- religiosa, aquelles qüestions que estan en l’origen del fet religiós. La força d’allò misteriós, allò que a voltes, en la història humana molts s’han preguntat i no han obtingut resposta, en fi els misteris de la vida... Alhora, també una dialèctica de les relacions humanes i la dualitat del pensament. La crisi,  fins i tot el fracàs, com a elements que ens permeten aturar-nos, refer-nos i continuar creixent. “Allò que resisteixes persisteix, allò que acceptes es transforma.” (p.136)

“Els pragmàtics i els profunds! Les falses dicotomies!”, (p. 33).

Hi ha en la narració, elements que clarament són mètodes terapèutics, moltes vegades poc utilitzats en les nostres societats i que per la seva simplicitat essencial, ens permeten la reflexió i la superació. “...el silenci i la solitud són grans remeis guaridors, sempre que hom estigui psicològicament preparat i tingui algú amb qui compartir-los.” (p.52) Tal i com es diu a l’obra: “El silenci és l’arrel i l’essència de moltes tradicions espirituals d’orient i occident” (p. 55)

És doncs, una obra on es reflecteixen molts dels pensaments de l’autor, on els interessos vitals d’en Paco, amb la seva trajectòria vital i intel·lectual, hi son clarament presents, la psicologia més profunda a partir de mestres com C.G. Jung, de la religiositat i la filosofia amb mestres com Raimon Paniker, entre d’altres..., és doncs una forma diferent de compartir, aquesta experiència personal amb els altres, és un exercici de goig intel·lectual, així com de gaudi de generositat.

Vull acabar aquesta presentació amb una darrera cita del llibre amb la qual m’identifico especialment: “La saviesa és el temps que transcorre entre un error i corregir-lo.” (p 161)

Gràcies Paco, per deixar-nos aproximar en aquestes reflexions tant profundes, potser aquest no serà un “best seller”, però segur que serà un llibre important per a molta gent, és per això que vull felicitar a l’editorial Pagès, per la seva feina en general, i per donar-nos l’oportunitat d’haver pogut conèixer aquesta obra i el seu autor. Desitjo que aquesta primera obra teva, El sanatori de l’anima, no sigui l’última, per tal de poder gaudir egoistament del teu pensament.

Pep Llop