Aquesta, és una opinió d’algú que, com
moltes altres persones, estem en procés de reflexió constant al voltant d’allò
que ens incumbeix i d’allò que ens ve condicionat per un sistema de producció
agrària i un model de producció alimentària, que alineat amb el sistema de
producció capitalista a gran escala, ha esdevingut un modus vivendi
generalitzat als països de l’anomenat occident o països rics del nostre
planeta. Cal però, veure i analitzar aquelles coses que passen en aquest model
productiu:
En primer lloc, una estandardització de
productes que, elaborats a gran escala i a voltes controlats per unes poques
grans multinacionals, han fet que prevalgui la capacitat productiva i la
maximització de la producció en unes escales, que impliquen el màxim rendiment
econòmic d’aquestes produccions.
En segon lloc, es tracta d’un model on
l’explotació de la terra és absolutament intensiva, amb les conseqüències
negatives que aquest fet comporta en el deteriorament del propi bé que
significa per ella mateixa.
Tanmateix, s’han d’utilitzar productes
determinats (nocius en molts casos), per tal d’assolir dues de les premisses
bàsiques d’aquest model productiu, els nivells màxims de productivitat en un espai
determinat, així com uns estàndards d’imatge del producte, imposats per pel
propi sistema, la qual cosa implica un alt nivell de rebuig de producció que no
respon a aquests models (tamany, color...) imposats pel propi sistema i
aquelles grans multinacionals que ho controlen tot, al llarg de tot el procés.
Aquesta realitat en la que vivim avui, la
podem posar en qüestió perquè no respon exactament a les necessitats
alimentàries dels 7.000 milions de persones que habitem aquest planeta, sinó
als interessos d’uns grans conglomerats de la indústria alimentària.
Si afegim, des d’una perspectiva de
sostenibilitat, la necessitat de cercar sistemes productius en els quals puguem
assegurar les necessitats bàsiques creixents de la humanitat, cal pensar de
forma urgent en retornar als models productius ecològics i sostenibles
mediambientalment, i per sobre de tot, de proximitat; la qual cosa
implicarà necessàriament, un retorn al
model productiu en el qual el respecte als propis sistemes naturals de
regeneració dels espais productius impliquin més espai per al cultiu
mediambientalment sostenible, amb els recursos propis de la terra i amb una
premissa bàsica que és la sostenibilitat, on no siguin necessàries grans
despeses de transport a llargues distàncies. En definitiva la sostenibilitat de
la producció alimentària passa necessàriament per aproximar al màxim nivell,
l’espai productiu i el consum d’aquesta producció, amb els mitjans propis i
naturals de cadascun dels diferents entorns.
En aquest sentit, penso que cal modificar
molts dels paràmetres conceptuals de la producció alimentaria i de la seva
indústria, així com el fet d’adequar les diferents legislacions a aquest nou
paradigma, tot cercant més la qualitat i sostenibilitat del sistema a les
necessitats reals de tota la població, més que als interessos especulatius de
la gran indústria, basada en un sistema que s’està constatant com a ineficient
i a voltes nociu per a la salut de les persones.
Aquesta reflexió, ens serviria per a
d’altres qüestions també vitals pel manteniment sostenible de la població
mundial, com pot ser la utilització i gestió racional dels bens naturals
escassos, la gestió i consum de l’aigua, o bé la producció i distribució
energètica, que està esdevenint també quelcom que es situa actualment als
límits del que podem dir que és suportable. Seguint amb aquest exemple, caldria
preguntar-se perquè la legislació, en el cas concret del nostre país, dificulta
tant la generació d’energia sostenible i renovable, com podria ser la solar
fotovoltaica en els propis espais de consum. La resposta és clara, i ens
serveix tant pel sistema energètic com pel sistema alimentari, el poder del
sistema establert i de les grans companyies impedeixen el desenvolupament de
produccions i tecnologies experimentades perquè posen en qüestió els sistemes
imperants, malgrat la crisi actual i malgrat les demostracions a petita escala
de que una altre forma de produir energia, de gestionar l’aigua i de produir
aliments suficients i saludables, és possible.
Per últim, en aquesta reflexió genèrica, no
m’agradaria deixar de dir que estem en una crisi no solament econòmica sinó
també de valors, amb implicacions globals del sistema capitalista i hegemònic a
Occident, amb uns països emergents tant a l’Orient com a Amèrica del sud, que
en molts casos, segueixen les mateixes passes que el sistema que ha imperat. Malgrat tot, la situació crec que està en
procés de canvi gràcies a la consciència de moltes persones que a títol
individual, així com en petits col·lectius, d’una forma o altre estan
demostrant un nou futur en els conceptes relacionats amb la sostenibilitat en
aquest planeta i proposant un nou model alternatiu al model imperant en moltes
dècades des de la revolució industrial.
Pot ser, aquesta crisi també impliqui i aquest
podria ser l’efecte positiu, si és que n’hi ha algun, un canvi de paradigma en
el qual realment es produís i s’utilitzés allò que de debò les persones i la
humanitat, en el seu conjunt, necessitem per assolir la felicitat, no basada en el tenir més i més (coses
innecessàries i supèrflues), sinó basat en l’ésser i les relacions de respecte
humà, així com l’ús adequat i sostenible dels recursos d’aquesta nostra terra.
Potser, com ja diuen molts autors, cal un canvi de model en el que tots hi
capiguem i tots puguem gaudir d’allò que pot donar la natura, en definitiva un
creixement en la globalitat i un decreixement en el que ha estat la opulència
innecessària d’unes minories.
M’agradaria ser optimista i veure com creix
i es desenvolupa aquest canvi de model, en el qual els tres pilars de la
subsistència humana de qualitat, es racionalitzen en una nova línia, en la que
assegurem els mitjans de producció alimentària necessaris i de qualitat,
respectuosos amb la pròpia naturalesa de la terra que els sosté, més saludables
i a l’abast de totes les persones que habitem aquest planeta.
Pep Llop
Publicat a BIOECO ACTUAL maig 2013
Publicat a BIOECO ACTUAL maig 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada