Avui, parlarem del model de transport més utilitzat a les zones de més
aglomeració de persones en el món, les àrees urbanes i les grans metròpolis. És
a dir, allà on més capacitat d’utilització dels transports públics hi ha, són
els llocs on més s’utilitza el transport privat, és a dir els cotxes, les motos
i en alguns llocs les bicicletes.
Aquest és un, entre d’altres motius, de que les grans metròpolis
esdevinguin les zones més contaminades i més contaminants del món.
Per centrar-nos en el tema d’avui, començarem parlant del cotxe, aquest
ha estat l’artefacte inventat pels humans que ha donat més elements de prestigi
social, de demostració de poder, de capacitat econòmica i alhora, ha estat
quelcom en constant evolució. Prescindint en moltes ocasions de les seves
conseqüències mediambientals i socials.
Des de l’època dels seixantes del segle passat fins ara, el creixement
d’aquest model de transport ha estat exponencial a nivell global, era l’època
del pensament que els recursos eren il·limitats, tant és així, que les
tecnologies inventades en aquest període de temps i fins hi tot abans, podien
permetre una mobilitat privada menys malbaratadora de recursos però, ni tant
sols es considerava; elements que avui es presenten com a innovacions
tecnològiques i que ja eren aplicables en aquest període de boom del vehicle
privat com el start stop, els cotxes elèctrics...
Ara però tots sabem que els recursos són limitats i les pròpies grans
corporacions estan fent esforços d’innovació tecnològica per tal que aquests
vehicles siguin menys contaminats, menys cars de mantenir, que consumeixin
menys energia fòssil... En definitiva, arribats a un punt de quasi col·lapse
dels recursos energètics i de la contaminació atmosfèrica, sembla que “algú”
decideix que hi ha altres formes de transport i mobilitat, benvingut sigui!
Avui, tendim pel bé de tots i del planeta, a cercar formes més racionals
de transport, vehicles menys contaminants, més reciclables, més eficients energèticament...
Amb tot però, cal desmitificar l’estatus social que encara pot representar la
tinença de vehicles privats i pensar en aquells models de mobilitat que són més
sostenibles a les grans conurbacions, com pot ser l’ús dels transports d’ús
públic i massiu com ja hem parlat en d’altres articles.
Un fenomen interessant avui, és el de l’ús de les bicicletes també a la
ciutat, per sort els governants s’han adonat que fins i tot aquest model en
zones determinades de les grans ciutats poden competir, en eficiència i
rapidesa amb els transports públics, com pot ser el bus i el metro, és per
aquest motiu i per l’elevat grau de consciència global, que avui s’estan
imposant models de transport anteriors al boom del vehicle privat.
En conclusió cal seguir en la línia d’avançar cap a un model de
transport privat molt més eficient i per sort les tendències actuals desprès de
veure l’insostenibilitat del sistema, per part dels usuaris (en la majoria dels
casos), dels governants i de les corporacions, sembla que podrem tenir un futur
més sostenible en aquest aspecte i crec que d’una vegada per totes cal
desmitificar els vehicles privats com a exponents d’estatus social i econòmic,
una simple bicicleta a voltes ens porta d’un lloc a l’altre de manera més
ràpida i gens contaminant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada