Avui, ens endinsarem en un dels aspectes més
complexos de la mobilitat, en concret el transport de bens i mercaderies dins
d’un món globalitzat, un model que necessàriament, implica una quantitat
impressionant de desplaçaments de bens. Un simple producte que podem trobar a
la botiga del costat de casa, pot incloure parts d’ell mateix fabricades en
diferents parts del món, incloses les seves matèries primeres, sempre en
resposta a l’interès del mercat i dels costos econòmics per a la seva
producció. Prescindint dels costos que generin la seva petjada ecològica i
mediambiental.
Un món globalitzat, en el qual estem
immersos, on a tot arreu es pot trobat quasi bé els mateixos productes, les
mateixes marques comercials (grans corporacions), que imposen amb tots els seus
mitjans a l’abast, l’homogeneïtzació dels productes i serveis, per a tot el
món. Aquest model, que és l’imperant avui, implica una ingent quantitat de
desplaçaments de mercaderies arreu del món. I amb quins mitjans de transport?
Doncs amb tots els disponibles: avions, vaixells, trens i camions.
És evident que no tots deixen la mateixa petjada ecològica, però molt
sovint aquest no és el tema que es té en compte, el que es té present, és
l’interès econòmic i els costos d’aquest transport, així si cal velocitat per a
l’ensamblatge d’un producte determinat, aquest es farà amb transport aeri, si
el que cal és transportar grans quantitats de matèria primera (petroli...), o
bé de productes prèviament muntats (cotxes...), els mitjans utilitzats seran
els transports marítims i/o els ferrocarrils; o bé quan les infraestructures
ferroviàries no existeixen com més endavant comentarem, utilitzarem el mitjà
menys sostenible i més car, el transport per carretera.
Un exemple que crec, que donada la situació global pot ser interessant
remarcar, és l’exemple d’on estem vivint, resulta que l’anomenat arc
mediterrani, gran productor de productes finals per a la industria de
l’automòbil i d’altres productes industrials, i a més ben considerat pels seus
nivells de producció i exportació de diferents productes, a dia d’avui no està
connectat amb els mercats europeus, principals consumidors d’aquest productes,
per mitjans de transport que puguin ser més eficients i amb menys petjada
ecològica, com pot ser el transport ferroviari. El famós corredor del
mediterrani, avui encara no existeix, amb la qual cosa, cal anar a cercar
altres mitjans de transport molt més contaminats, més cars per al desplaçament
dels productes, alhora que amb més impacte mediambiental, social i de seguretat
per al territori, com pot ser el transport per carretera amb camions de gran
tonatge. Aquest és un model de país, que no ha estat capaç de crear les
infraestructures necessàries per al trasllat de les seves mercaderies, la qual
cosa més enllà de l’àmbit mediambiental i de la manca de sostenibilitat del
sistema, implica necessàriament menys competitivitat d’aquest model industrial,
en relació a d’altres zones del propi mercat europeu.
Crec però que en aquests moments, està succeint quelcom d’interessant,
s’està observant que la ineficiència del sistema de transports, resta
competitivitat als productes i en alguns casos, de tal manera que aquelles
produccions de proximitat, que es realitzaven abans del procés de globalització
massiu, i que eren les produccions fetes el més a prop possible del lloc de
consum, descolonitzats als anys 80 i 90 del segle passat, avui inicia una
tendència de re localització, on entre d’altres element del procés, també hi
estan implicats els processos de transport.
Hi ha també, un element que ens està caracteritzant a dia d’avui, i que
són una Redefinició en les propostes de consum dels propis consumidors, on la
teoria d’aproximació del producte final en la seva elaboració, sigui
localitzada a prop del punt del seu consum, això passa amb productes de consum
quotidià (l’alimentació, per posar un exemple). Però també, hi ha possibilitats
realistes en la producció de bens energètics,
avui podem parlar en un altre extrem de la producció d’energia, el més propera
possible als qui la consumiran (de totes maneres cal dir que per una banda
tenim les tecnologies i la voluntat de molts ciutadans, i per l’altra el que
com sempre han estat les legislacions que ho facilitin).
En tot cas, el que estem vivint avui, crec que té a veure per una banda
amb models que canvien a una velocitat extraordinària i per altra amb
legislacions que no són capaces d’adaptar-se a la velocitat de funcionament del
món i els seus avenços tecnològics, ni tampoc amb els conceptuals de la
societat i de la ciutadania. Tenim un greu problema amb les polítiques dels
estats, que més aviat defensen uns interessos desfasats, amb poca visió de
futur, en el més ampli sentit del terme, que no s’impliquen en les
infraestructures, que podrien ajudar a fer un canvi significatiu per al model i
encara estan encallats en models ja superats avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada