Ecologia de la vida

No fa massa temps, vaig sentir el divulgador científic Eduard Punset fer una afirmació molt interessant, on deia que el 99% de les persones estan pensant contínuament la forma de ser feliços.

Jo crec que és una afirmació que ens porta al fons de l’etern problema humà, la cerca de la felicitat, la cerca de l’equilibri i aquesta felicitat i aquest equilibri cal buscar-lo en el qui som, en el com som, és a dir en l’autoconeixement, i finalment en la cerca de camins i projectes de vida, que no tant ens portin a la felicitat, sinó que com a tals donin sentit a les nostres vides.

Què vull dir amb ecologia de la vida, doncs res més ni menys que l’equilibri entre el que fem, el que som i el que volem ser i fer, a través dels nostres projectes, gaudint en cada moment del ara i aquí, que és el que veritablement existeix, tot projectant-nos cap al futur, però sempre i en cada moment, vivint plenament el que és l’ara.

Cercant sempre l’equilibri en tots aquest aspectes, que poden i condicionen en moltes ocasions el nostre benestar: les necessitats físiques, l’espai propi, els coneixements, la família, la sexualitat, les relacions d’amistat, el món professional, els diners, la llar, l’oci, l’espiritualitat, la participació social...

Sempre i amb tothom, pot haver-hi desequilibris en diferents zones d’aquestes, i és quan ens adonem del valor d’un aspecte o altre, que altera el nostre equilibri emocional, quan es produeix un malestar, una confusió... és llavors quan cal dotar-nos d’eines, per tal de refer l’equilibri desitjat. Aquestes eines, sempre estan dins nostre, altra cosa és que a voltes, ens calgui l’ajuda d’algú que ens permeti trobar la clau que obre les portes d’allò que existeix dintre nostre i que ens permeti el retorn a la nostra ecologia vital; és a dir a l’equilibri del i en el present.

És evident, que per arribar a aquest equilibri que implica un guany, cal passar també per invertir en nosaltres mateixos, en tenir aquells espais de reflexió profunda amb els que començàvem aquest escrit, les preguntes fonamentals de tots els temps en el procés històric de la humanitat.

Acabaré amb una cita del gran Goethe per il·lustra aquesta breu reflexió: “No n’hi ha prou en donar passes que ens condueixin cap a una fita; cada passa ha de ser en si mateixa una meta, que al mateix temps ens faci avançar”.

El coaching i el mentoring, són eines que poden ser de molta utilitat en la cerca dels nostres potencials i en el seu desenvolupament, amb l’acció i el compromís vital de cadascú.

Transports de mercaderies (aeri, ferroviari, per carretera) VI

Avui, ens endinsarem en un dels aspectes més complexos de la mobilitat, en concret el transport de bens i mercaderies dins d’un món globalitzat, un model que necessàriament, implica una quantitat impressionant de desplaçaments de bens. Un simple producte que podem trobar a la botiga del costat de casa, pot incloure parts d’ell mateix fabricades en diferents parts del món, incloses les seves matèries primeres, sempre en resposta a l’interès del mercat i dels costos econòmics per a la seva producció. Prescindint dels costos que generin la seva petjada ecològica i mediambiental.

Un món globalitzat, en el qual estem immersos, on a tot arreu es pot trobat quasi bé els mateixos productes, les mateixes marques comercials (grans corporacions), que imposen amb tots els seus mitjans a l’abast, l’homogeneïtzació dels productes i serveis, per a tot el món. Aquest model, que és l’imperant avui, implica una ingent quantitat de desplaçaments de mercaderies arreu del món. I amb quins mitjans de transport? Doncs amb tots els disponibles: avions, vaixells, trens i camions.

És evident que no tots deixen la mateixa petjada ecològica, però molt sovint aquest no és el tema que es té en compte, el que es té present, és l’interès econòmic i els costos d’aquest transport, així si cal velocitat per a l’ensamblatge d’un producte determinat, aquest es farà amb transport aeri, si el que cal és transportar grans quantitats de matèria primera (petroli...), o bé de productes prèviament muntats (cotxes...), els mitjans utilitzats seran els transports marítims i/o els ferrocarrils; o bé quan les infraestructures ferroviàries no existeixen com més endavant comentarem, utilitzarem el mitjà menys sostenible i més car, el transport per carretera.

Un exemple que crec, que donada la situació global pot ser interessant remarcar, és l’exemple d’on estem vivint, resulta que l’anomenat arc mediterrani, gran productor de productes finals per a la industria de l’automòbil i d’altres productes industrials, i a més ben considerat pels seus nivells de producció i exportació de diferents productes, a dia d’avui no està connectat amb els mercats europeus, principals consumidors d’aquest productes, per mitjans de transport que puguin ser més eficients i amb menys petjada ecològica, com pot ser el transport ferroviari. El famós corredor del mediterrani, avui encara no existeix, amb la qual cosa, cal anar a cercar altres mitjans de transport molt més contaminats, més cars per al desplaçament dels productes, alhora que amb més impacte mediambiental, social i de seguretat per al territori, com pot ser el transport per carretera amb camions de gran tonatge. Aquest és un model de país, que no ha estat capaç de crear les infraestructures necessàries per al trasllat de les seves mercaderies, la qual cosa més enllà de l’àmbit mediambiental i de la manca de sostenibilitat del sistema, implica necessàriament menys competitivitat d’aquest model industrial, en relació a d’altres zones del propi mercat europeu.

Crec però que en aquests moments, està succeint quelcom d’interessant, s’està observant que la ineficiència del sistema de transports, resta competitivitat als productes i en alguns casos, de tal manera que aquelles produccions de proximitat, que es realitzaven abans del procés de globalització massiu, i que eren les produccions fetes el més a prop possible del lloc de consum, descolonitzats als anys 80 i 90 del segle passat, avui inicia una tendència de re localització, on entre d’altres element del procés, també hi estan implicats els processos de transport.

Hi ha també, un element que ens està caracteritzant a dia d’avui, i que són una Redefinició en les propostes de consum dels propis consumidors, on la teoria d’aproximació del producte final en la seva elaboració, sigui localitzada a prop del punt del seu consum, això passa amb productes de consum quotidià (l’alimentació, per posar un exemple). Però també, hi ha possibilitats realistes  en la producció de bens energètics, avui podem parlar en un altre extrem de la producció d’energia, el més propera possible als qui la consumiran (de totes maneres cal dir que per una banda tenim les tecnologies i la voluntat de molts ciutadans, i per l’altra el que com sempre han estat les legislacions que ho facilitin).

En tot cas, el que estem vivint avui, crec que té a veure per una banda amb models que canvien a una velocitat extraordinària i per altra amb legislacions que no són capaces d’adaptar-se a la velocitat de funcionament del món i els seus avenços tecnològics, ni tampoc amb els conceptuals de la societat i de la ciutadania. Tenim un greu problema amb les polítiques dels estats, que més aviat defensen uns interessos desfasats, amb poca visió de futur, en el més ampli sentit del terme, que no s’impliquen en les infraestructures, que podrien ajudar a fer un canvi significatiu per al model i encara estan encallats en models ja superats avui.

Transport privat (cotxes, motos, bicicletes... ) V

Avui, parlarem del model de transport més utilitzat a les zones de més aglomeració de persones en el món, les àrees urbanes i les grans metròpolis. És a dir, allà on més capacitat d’utilització dels transports públics hi ha, són els llocs on més s’utilitza el transport privat, és a dir els cotxes, les motos i en alguns llocs les bicicletes.

Aquest és un, entre d’altres motius, de que les grans metròpolis esdevinguin les zones més contaminades i més contaminants del món.

Per centrar-nos en el tema d’avui, començarem parlant del cotxe, aquest ha estat l’artefacte inventat pels humans que ha donat més elements de prestigi social, de demostració de poder, de capacitat econòmica i alhora, ha estat quelcom en constant evolució. Prescindint en moltes ocasions de les seves conseqüències mediambientals i socials.

Des de l’època dels seixantes del segle passat fins ara, el creixement d’aquest model de transport ha estat exponencial a nivell global, era l’època del pensament que els recursos eren il·limitats, tant és així, que les tecnologies inventades en aquest període de temps i fins hi tot abans, podien permetre una mobilitat privada menys malbaratadora de recursos però, ni tant sols es considerava; elements que avui es presenten com a innovacions tecnològiques i que ja eren aplicables en aquest període de boom del vehicle privat com el start stop, els cotxes elèctrics...

Ara però tots sabem que els recursos són limitats i les pròpies grans corporacions estan fent esforços d’innovació tecnològica per tal que aquests vehicles siguin menys contaminats, menys cars de mantenir, que consumeixin menys energia fòssil... En definitiva, arribats a un punt de quasi col·lapse dels recursos energètics i de la contaminació atmosfèrica, sembla que “algú” decideix que hi ha altres formes de transport i mobilitat, benvingut sigui!

Avui, tendim pel bé de tots i del planeta, a cercar formes més racionals de transport, vehicles menys contaminants, més reciclables, més eficients energèticament... Amb tot però, cal desmitificar l’estatus social que encara pot representar la tinença de vehicles privats i pensar en aquells models de mobilitat que són més sostenibles a les grans conurbacions, com pot ser l’ús dels transports d’ús públic i massiu com ja hem parlat en d’altres articles.

Un fenomen interessant avui, és el de l’ús de les bicicletes també a la ciutat, per sort els governants s’han adonat que fins i tot aquest model en zones determinades de les grans ciutats poden competir, en eficiència i rapidesa amb els transports públics, com pot ser el bus i el metro, és per aquest motiu i per l’elevat grau de consciència global, que avui s’estan imposant models de transport anteriors al boom del vehicle privat.

En conclusió cal seguir en la línia d’avançar cap a un model de transport privat molt més eficient i per sort les tendències actuals desprès de veure l’insostenibilitat del sistema, per part dels usuaris (en la majoria dels casos), dels governants i de les corporacions, sembla que podrem tenir un futur més sostenible en aquest aspecte i crec que d’una vegada per totes cal desmitificar els vehicles privats com a exponents d’estatus social i econòmic, una simple bicicleta a voltes ens porta d’un lloc a l’altre de manera més ràpida i gens contaminant.

Mobilitat sostenible (IV) Altres transports públics (bus, taxi, bicing,..)

Un àmbit importantissim de la mobilitat obligada és aquella de curt i mig recorregut en l’àmbit urbà i metropolità, en aquest article parlarem del transport per vies urbanes i interurbanes des de l’àmbit del que serien els transports públics, és a dir les línies d’autobús, el metro, els taxis i el bicing, d’incorporació relativament recent en algunes ciutats.

El transport públic urbà i interurbà, genera la major part dels desplaçaments de les persones en la vida quotidiana, per anar al treball, les compres, l’oci, l’escola... és per aquest motiu, que en grans conglomerats urbans, ja fa forces anys que es treballa i s’aposta pel transport públic en comptes del privat. Gràcies a aquesta aposta de moltes ciutats, el nivell d’eficiència d’aquests transports ha tingut una projecció ascendent i podem veure exemples de ciutats en les que només és possible accedir als centres urbans per mitjà d’aquest tipus de transports col·lectius, evitant d’aquesta manera congestions, contaminació, rapidesa en l’accés i fins i tot resultats econòmics positius per als propis usuaris.

En aquest, sentit dir que quasi bé per una qüestió de col·lapse i per tal d’evitar-lo s’han pres mesures força interessants en ciutat mitjanes i grans, com pot ser l’ús recent del bicing per a trajectes relativament curts a l’interior de la ciutat,  que amb contaminació zero resulta ser un mitja àgil, ràpid i a la vegada saludable per als propis usuaris.

El problema ara esdevé en els trajectes interurbans, on els sistemes públics no són suficientment eficaços, connectant de forma eficient tota l’àrea de la metròpolis. I aquí és des de el meu punt de vista, on cal continuar fent grans esforços per tal de cobrir tota la demanda interurbana amb mitjans de transport eficients, econòmics i ràpids.

El creixement dels sistemes de transport integrat amb metro i bus, tant intern a la ciutat com a la seva àrea metropolitana, fan cada cop més interessant aquesta opció per a l’usuari, al mateix temps que baixa els límits de pol·lució a partir de la disminució del gran nombre de vehicles de motor d’explosió a la gran ciutat. Amb tot, crec que cal avançar molt i molt més, i seguir exemples d’èxit d’algunes ciutats on les xarxes publiques són tan eficients que és absolutament dissuasiu l’ús dels vehicles privats a la ciutat.

En aquest apartat crec que val la pena dir també que els sistemes com els metros i tramvies, que són sistemes molt eficients des del punt de vista de la quantitat i capacitat de mobilització de persones en aquestes àrees, tenen una singularitat que cal destacar i és el seu consum d’energia elèctrica, la qual cosa els fa molt més sostenibles mediambientalment, tant pel que fa al tipus de consum  energètic, com pel que fa les seves emissions.

Cal destacar aquí també un canvi de molt valor mediambiental, com és el de la transformació dels autobusos urbans i en alguns casos també els interurbans, amb sistemes de propulsió cada cop més respectuosos amb el medi, amb la tendència a evitar les emissions de partícules contaminats (autobusos elèctrics, amb gas, i actualment experimentals amb hidrogen entre d’altres). En aquest sentit també podem parlar del taxi que com a mitjà públic de transport en zones determinades de la ciutat apareix cada cop més amb motors híbrids i fins i tot elèctrics el que pot resultar un avenç molt eficient en aquest espai.

En definitiva, la ciutat tendeix o ha de tendir a ser un espai lliure de fum i de contaminació provinent dels vehicles motoritzats amb combustibles fòssils i s’ha de transformar en un espai d’ús del transport públic, eficient i                                                                                                                                                                             mediambientalment respectuós, amb tots els sistemes de mobilitat interna a les ciutats, per això cal una més gran aposta de les autoritats locals per potenciar aquest tipus de mobilitat, i és necessari que l’usuari tingui la possibilitat real de fer us d’aquests sistemes de transport en benefici de tots i del planeta, pensem que la generació de contaminants indesitjats per a l’atmosfera es generen fonamentalment a les grans conurbacions urbanes del planeta.

Mobilitat sostenible (III Transport marítim de passatgers)

 

En aquest tercer article de la seqüència en relació a la mobilitat sostenible ens endinsarem en el mon de l’ús del transport marítim de persones, ja que reservem el transport de mercaderies per mar per un altre article que farem en altres edicions de la revista.

El transport i l’ús de les vies marítimes es potser un dels sistemes de comunicació de llarg recorregut mes antics de l’historia de l’humanitat.

No mes cal anar a l’és èpoques de l’antiguitat grega i romana i la seva expansió colonitzadora de territoris en l’àmbit de la mediterrània, on els vaixells varen ser una de les eines d’aquella expansió colonitzadora.

En l’època medieval podem veure com la descoberta de nous territoris i el trasllat de persones es feia per vies marítimes. En tot cas i ara i entrant en el que es el nostre interès pel que fa a la situació actual i des de una visió mediambiental i de sostenibilitat, podem veure com aquest mitja de transport s’ha transformat d’un mitja, que inicialment depenia de la força dels vents i la força humana (moltes vegades esclaus) a un força gens sostenible a partir del descobriment de les turbines de vapor i posteriorment dels grans motors de fueloil, que ens han portat fins al dia d’avui.

Avui i donada la competència d’altres mitjans de transport col·lectiu com son els aeris, les línies de transport de persones per via marítima s’han transformat fonamentalment en transport turístic amb l’arribada del creuers cada cop mes en voga i amb vaixells més grans, amb capacitat per transportar quantitats ingents de persones per zones turístiques del mon.

Si que hi ha zones on les línies regulars de transport de persones via marítima son importants, per traslladar persones i els seus automòbils a illes determinades i també per el creuament de vadies que d’altra forma implicarien grans despeses de combustibles fetes amb altres mitjans.

Amb tot podem dir que aquest mitja de transport de grans capacitats poden ser d’alt impacte mediambiental per als mars i oceans on circulen però al mateix temps l’impacte cada dia esdevé mes gran per la quantitat d’aquest grans vaixells, tot i que a l’hora les normatives internacionals de transport marítim i els avenços tecnològics facin que proporcionalment els impactes mediambientals puguin ser cada cop més respectuosos amb el seu mitja,

Un altre element que te a veure amb l’ús del mar com a zona d’esbarjo amb embarcacions lleugeres que per la seva quantitat també es un factor que durant molts anys ha estat molt  i molt contaminant per a les aigües costaneres, amb tot i volent ser optimista crec que el nivell de conscienciació, les legislacions, i la sensibilització dels usuaris d’aquest tipus d’embarcacions cada cop podem observar un us mes racionalitzat i avançat tecnològicament que fa que puguem ser optimistes en el seu us, tot incloent-hi les embarcacions a vela, sistemes de generació d’energia elèctrica per a l’ús de vaixells a partir de la energia eòlica, i les plaques fotobolaiques.

Així dons podem concloure  que la el transport marítim en general (parlarem en altres revistes de l’impacte del transport de mercaderies) ha estat ens els dos darrers segles un sistema eficient però a la vegada molt degradant per al medi marítim i els seus ecosistemes naturals, el punt al que em arribat si pensem en el conjunt del sistemes de mobilitat marítima es que l’abús que aquest sistemes de transport han fet de l’aparent immensitat del mar i de les seves capacitats de regeneració, fan que avui tinguem necessàriament de repensar el sistema, sobretot aplicant en aquest model de transport que pot ser eficient i útil en un sistema  més evolucionat tecnològicament i que permetent la compatibilitat  d’usos i el respecte pels ecosistemes marítims.

 

Mobilitat sostenible (II Transport ferroviari)

En relació al transport ferroviari, aquest és un sistema col·lectiu de comunicacions amb una alta implementació a nivell mundial, que ha fet uns avenços extraordinaris en la seva curta història, passant de les locomotores de carbó, a les de gasoil i finalment a les elèctriques; avui podem dir que en el món occidental, la font d’energia més important en aquest model de transport, és l’electricitat, tot i que aquesta, encara no té avui el seu punt de partida en les energies renovables i per tant, el tema no és tant l’eficàcia del transport ferroviari en si, sinó el model energètic dels diferents països; amb tot però, estem parlant d’un model que permet un alt nivell d’eficiència i d’estalvi de recursos, en temps i emissions contaminants força interessant, a més de ser un model que s’adequa perfectament a diferents necessitats, les de les comunicacions de proximitat i les de mitja i llarga distància amb alta velocitat.

En aquest sentit, crec que cal una aposta molt més ferma per part dels diferents  estats en aquest sentit i en aquest model, ja que ens permet grans volums de persones desplaçades i comunicades, amb un alt nivell de competitivitat; amb tot però, les mancances venen donades per la insuficiència de xarxes interconnectades, que puguin cobrir amb més eficiència la demanda potencial.

El països que varen fer aquesta opció ja fa uns quants anys, Holanda, Alemanya i en general els països del centre i nord d’Europa així com Amèrica del nord, estan avui en una molt millor posició pel que fa el respecte mediambiental i també en la qualitat dels serveis de transport públic de masses que la resta de països.

Seguint amb el fil del transport ferroviari, cal tenir present el transport intern dins les ciutats, com poden ser els metros i els tramvies, que permeten junt amb els autobusos, poder cercar la màxima eficiència en la mobilitat urbana i interurbana, fent que si les xarxes intermodals de transports són suficientment adequades, puguin respondre a la demanda ciutadana d’una forma bastant sostenible.

En conseqüència, crec que calen dos elements importants a millorar pel que fa el transport públic en general, per una banda la millora en la producció de l’energia elèctrica que aquests consumeixen, i per altra banda, la creació de xarxes intermodals, que cobreixin realment totes les necessitats de desplaçament, tant interns o urbans com de més llarg abast.

Per últim, remarcar la importància d’altres serveis públics de proximitat també, com autobusos i taxis, cada cop més eficients i menys contaminant però, aquest aspecte serà abordat en l’àmbit dels vehicles eficients.

Com a punt final, avui sento que els models de les diferents línies d’investigació, les tecnologies, les logístiques de les estructures del transport... estan aproximant-se a la seva maduració, tot i que com hem dit anteriorment, cada dia que passa són masses les tones de CO2 que estem emetent a l’atmosfera per tal de donar sortida a la gran demanda de mobilitat d’avui, i aquest és un tema que potser, també l’hauríem de repensar.

MOBILITAT SOSTENIBLE (I)

Parlar de mobilitat sostenible avui, és quelcom imprescindible a l’hora d’avaluar i preservar el sistema ambiental del conjunt del nostre planeta. La mobilitat de persones i mercaderies en un món globalitzat, com ho és el nostre, genera un dels impactes més potents al nostre medi ambient, és per això que es fa imprescindible una reflexió sobre la qüestió.

Hi ha diferents variables a observar, la generació de residus a l’atmosfera i per tant la seva contaminació, amb conseqüències directes a la vida en el planeta, l’efecte hivernacle i les seves conseqüències, com són les partícules que afecten directament les persones en la seva salut, l’escalfament del planeta i les seves conseqüències en el canvi climàtic, la generació de residus dels propis mitjans de transport i en conseqüència les seves dificultats de reciclatge, etc.

Amb tot i abans d’entrar en concreció, cal dir que el nivell de consciència general, cada cop és més elevat, si més no en els països més desenvolupats o en vies emergents i en conseqüència estem fent passos, encara que tímids, que ens donen una escletxa d’esperança, malgrat molts pensem que estem arribant tard, tot i tenir ja, des de fa anys algunes alternatives que ens haguessin pogut estalviat algunes de les evidències que avui estem patint a nivell global: el canvi climàtic, la ineficiència d’alguns processos productius, la ineficàcia dels sistemes de mobilitat de les persones, amb grans pèrdues de temps per executar les diferents tasques...

Donada la importància i complexitat d’aquesta qüestió, i tenint en compte les limitacions d’espai, em proposo l’anàlisi en diferents articles, en els que veurem diferents aspectes: el transport públic de persones, que farem en aquest primer article, en una primera part. I en la següent. El transport privat que veurem en un proper article i finalment el transport marítim tant de persones com de mercaderies i el sistema global de producció de bens i serveis.

Quan ens referim al transport de persones, en la vessant pública ens referim al transport aeri, el transport marítim, als sistemes ferroviaris i al transport públic col·lectiu per carretera (autobusos, taxis...).

Pel que fa el transport aeri, en els darrers 30 anys aquest ha significat un sistema de modernitat i rapidesa, amb el que s’ha interconnectat el món per mitjà de grans rutes intercontinentals, continentals i vols domèstics, cosa que per una banda sembla molt interessant, pel que fa la comoditat i capacitat de connexió ràpida, entre diferents punts... Però, la pròpia idiosincràsia d’aquest sistema, ha implicat un dels graus de contaminació més brutals, en quant a la despesa energètica necessària, per realitzar aquest servei i per altra banda la conseqüent emissió de partícules contaminats a l’atmosfera. Avui, s’està treballant en la línia de nous avions, amb millors tecnologies, que redueixin aquests nivells d’emissions així com de consums, alhora de fer més eficients els aparells, de tal forma que amb menys combustible puguin transportar més quantitat de persones i mercaderies; en aquest sentit, pot haver-hi un punt d’optimisme, malgrat ser aquest un transport on la ràtio per persona transportada respecte als quilometres fets, sigui dels més contaminants.

A més de ser un model de transport, que per la seva velocitat a nivell de trajectes de llarga durada sigui difícilment reemplaçable; pel que fa a les petites i mitjanes distàncies, sí que s’ha demostrat que les connexions ferroviàries poden ser i són una alternativa més sostenible mediambientalment, fins i tot més competitives; tenim l’exemple del tren d’alta velocitat de Barcelona-Madrid o Paris-Lió, on per eficàcia i comoditat pel passatger, ha tret de forma considerable quota de mercat al transport aeri en aquests itineraris, tot i que amb això no vull dir que sigui la “panacea” però, sí una millora substancial, sempre en el supòsit, que l’energia elèctrica necessària per aquest sistema de transport sigui generada amb energies renovables. Per altra banda, el sector aeronàutic, sabedor d’aquesta realitat, està en la línia d’investigació en I+D per tal de cercar nous combustibles que puguin permetre el manteniment i la sostenibilitat del sistema aeri mundial; amb tot, pel volum que representa avui el tràfic aeri mundial, el repte en la velocitat d’implementació de les actuals investigacions, esdevé crucial i urgent, molt urgent.

En relació al transport ferroviari, aquest és un sistema col·lectiu de comunicacions amb una alta implementació a nivell mundial, que ha fet uns avenços extraordinaris en la seva curta història, passant de les locomotores de carbó, a les de gasoil i finalment a les elèctriques; avui podem dir que en el món occidental, la font d’energia més important en aquest model de transport, és l’electricitat, tot i que aquesta, encara no té avui el seu punt de partida en les renovables i per tant, el tema no és tant l’eficàcia del transport ferroviari en si, sinó el model energètic dels diferents països; amb tot però, estem parlant d’un model que permet un alt nivell d’eficiència i d’estalvi de recursos, en temps i emissions contaminants força interessant, a més de ser un model que s’adequa perfectament a diferents necessitats, les de les comunicacions de proximitat i les de mitja i llarga distància amb alta velocitat.

En aquest sentit, crec que cal una aposta molt més ferma per part dels diferents  estats, en aquest sentit i en aquest model, ja que ens permet grans volums de persones desplaçades i comunicades, amb un alt nivell de competitivitat; amb tot però, les mancances venen donades per la insuficiència de xarxes interconectades, que puguin cobrir amb més eficiència la demanda potencial.

El països que varen fer aquesta opció ja fa uns quants anys, Holanda, Alemanya i en general els països del centre i nord d’Europa així com Amèrica del nord, estan avui en una molt millor posició pel que fa el respecte mediambiental i també en la qualitat dels serveis de transport públic de masses.

Seguint amb el fil del transport ferroviari, cal tenir present el transport intern dins les ciutats, com poden ser els metros i els tramvies, que permeten junt amb els autobusos, poder cercar la màxima eficiència en la mobilitat urbana i interurbana, fent que si les xarxes intermodals de transports són suficientment adequades, puguin respondre a la demanda ciutadana d’una forma bastant sostenible.

En conseqüència, crec que calen dos elements importants a millorar pel que fa el transport públic en general, per una banda la millora en la producció de l’energia elèctrica que aquests consumeixen, i per altra banda, la creació de xarxes intermodals, que cobreixin realment totes les necessitats de desplaçament, tant interns o urbans com de més llarg abast.

Per últim, remarcar la importància d’altres serveis públics de proximitat també, com autobusos i taxis, cada cop més eficients i menys contaminant però, aquest aspecte serà abordat en l’àmbit dels vehicles eficients.

Com a punt final, avui sento que els models de les diferents línies d’investigació, les tecnologies, les logístiques de les estructures del transport... estan aproximant-se a la seva maduració, tot i que com hem dit anteriorment, cada dia que passa són masses les tones de CO2 que estem emetent a l’atmosfera per tal de donar sortida a la gran demanda de mobilitat d’avui, i que potser també l’hauríem de repensar.