Un enfoc vers la sostenibilitat global
No hi ha dubte que que el nou paradigma que cal
vestir es el de una visió olistica i global el la qual el concepte
sostenibilitat sigui la base d’aquest nou enfoc. Per això cal que tots puguem
participar d’un model on els límits del creixement i els límits de l’ús dels
recursos globals permetin un manteniment dels equilibris globals i dels
equilibris de benestar per a tots els habitants d’aquest nostre planeta.
Per fer això es imprescindible començar a pensar i
viure des d’un altra perspectiva en la qual el creixement il·limitat no sigui
el preponderant com ho ha estat fins ara, en el mon occidental. Sinó que cal
pensar en aquest espai del mon i aquesta cultura en un visió de qualitat de
vida ponderada als nous paradigmes que
es poden expressar en la línia de consumir i utilitzar allò que veritablement
ens es necessari per al benestar no allò que en l’antiga visió de l’opulència,
semblava que si no teníem mes i el millor no eren res, no érem o no estàvem a l’altura de les
circumstancies. Ara el nou paradigma te
que venir donat per que les circumstancies ens donen la possibilitat de tenir i
ésser allò que som i podem tenir, allò que no aparenta però que es i que al
mateix temps ens permet gaudir a mes de tot el que ens es necessari. Amb el respecte imprescindible a l’ecosistema
global i allò que la terra ens pot subministrar sense explotació il·limitada
dels recursos amb la visió de cercar allò que a la terra es renova, allò que la
terra reprodueix.
En aquest sentit avui tenim la gran sort de que el
coneixement i la investigació ens esta portant a descobriments que poden
permetre aquest canvi de paradigma en el que el consum sigui el necessari,
sigui respectuós, sigui renovable per la pròpia naturalesa de la terra i que
totes les persones puguin gaudir de l’energia vital, el menjar necessari,
l’aigua necessària, el sostre adequat en cada racó del planeta en funció del
clima, i que els mitjans de producció i transports de productes siguin
respectuosos i avançats tecnològicament, en definitiva un sistema global
sostenible, saludable, amable i respectuós amb tot allò que és viu i es sustenta
en el nostre planeta i que tendeix a la
felicitat i la llum esdevingui el nou paradigma.
La lluita per l’equilibri
Tot això en porta a una lluita de canvi de
mentalitat de canvi de model, on caldrà fer evident i demostrar que el respecte
al que som i on som esdevingui quelcom compartit per cada cop mes habitats
d’aquesta nostra terra. Hi ha fets que ens estan ajudant en aquest sentit,
aquest tenen a veure amb les evidencies d’allò insostenible del model que em
viscut fins avui amb desigualtat socials que esdevenen mes que injustes
humanament parlant, que esdevenen ferides a la natura irreparables, i que
aquesta ens dona avisos indiscutibles de que seguir per aquest camí no es
possible i que te conseqüències en les que tots i tothom i perdem, el canvi
climàtic n’és un d’aquest siptomes que ens ha de fer pensar a tots en un nou
model en un nou paradigma, que pugui permetre deixar una terra vivible als nostres hereus.
Hi ha agut mals que seran irreparables per a
persones concretes, per a cultures concretes, per ferides fetes a la terra, amb
tot però avui podem i em de canviar el paradigma per tal de poder equilibrar
l’existència humana en aquesta terra i això implica necessàriament parlar de
decreixement per a uns i un cert creixement per a molts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada