El més important: deixar un llegat sostenible (III)

Com ja hem anunciat en articles anteriors, parlar del decreixement en un dels models existents en el nostre planeta, implica pensar i repensar per tal d’actuar conseqüentment, per tal de llegar als nostres progenitors un planeta viu, sostenible i just en tota la seva dimensió, on l’equilibri de l’ús dels recursos bàsics i fonamentals per a una vida digna de tots els habitants, sigui justa i equitativa, on no sigui possible que un tant per cent de població usi i malbarati sovint els recursos que són de tots, quan per l’altra banda una quantitat ingent de persones viuen i moren en la lluita per a la supervivència.

És per això que indiscutiblement, cal un nou paradigma, que permeti que, allò que produeix i reprodueix la terra, més allò que els avenços tecnològics i científics ens han aportat en ell transcurs i l’evolució de la vida i la humanitat en aquest planeta, ens permeti a TOTS, pel sol fet de ser persones, poder viure amb dignitat i a la vegada amb els recursos necessaris per a un desenvolupament el més adequat possible. És per tot això, que si volem deixar un món millor i més habitable per als nostres fills i nets, cal redefinir el tipus  de relacions comercials, econòmiques, tecnològiques... per tal que la gran riquesa d’aquest planeta sigui útil i equilibrada en totes les parts del món i entre tots els éssers vius.

És evident que aquest plantejament implica un canvi molt profund de mentalitat, de relacions d’uns envers els altres, i a la vegada la pèrdua d’uns privilegis injustos, que ha portat l’evolució humana i que s’han fet més grans des de la modernitat i el creixement i expansió del que ha estat la revolució industrial.

Avui estem vivint una nova fase, una revolució tecnològica, que tal vegada pot ser útil pel canvi de paradigma al que aquí ens estem referint, que a la vegada implica necessàriament un canvi, també revolucionari, des dels punt de vista cultural, social, energètic... i una visió del món que respongui, d’una manera més adequada a un sistema de relacions justes, equilibrades i sostenibles. I tot això malgrat la complicació que implica el decreixement, en un model de vida opulent, envers un model més igualitari en els drets i en la vida quotidiana de tota la població.

La civilització de la justícia en majúscula

Les persones, en el seu estat més íntim en l’àmbit de la reflexió profunda, a vegades mística o religiosa, o en aquelles preguntes que a voltes els filòsofs s’han fet i que les persones en moments determinats ens fem també, donem respostes adequades segons la nostra visió del món, que un cop feta la reflexió intima, no esdevé coherent amb el nostre tarannà quotidià.

Qui no ha pensat més d’una vegada, que el món no necessita gastar tant petroli sinó més amor, més amabilitat, més comprensió... i que el que ens cal es alliberar-nos de la nostra cobdícia, d’allò que ens separa dels demés i pensar en que tothom pugui viure amb dignitat?

Avui tenim milions de persones que passen gana, persones en risc de mort, persones que no tenen casa ni roba... milers de persones malaltes per a les que la societat i la ciència tenen remeis, però que no tenen els recursos per poder accedir a la curació... i són persones exactament iguals que nosaltres. Això és el que està passant en aquest món, en el nostre planeta; no podem passar-ho per alt, no podem ser indiferents, ni mirar cap un altre costat, com si això no anés amb nosaltres. Nosaltres som part de tot això i hem de fer el possible encara que sigui poc i suposi un repte difícil, poder redefinir el sistema de relacions en el qual aquestes situacions no siguin possibles en un futur no gaire llunyà. Aquesta reflexió que cada dia, estic segur que més gent es fa, cal que esdevingui una forma de fer, que faci possible aquest canvi de paradigma i d’una forma o d’altre ens permeti tendir a un món simplement més just.